Algun dia, sense presses, tornaré a passejar per aquells boscos, la gespa humitejarà els meus peus descalços, les petites branques m’abraçaran en cada nova petjada i aquells gegantins arbres m’aixoplugaran del sol i de la pluja.
Retrobaré la vell
a cabana i posaré al damunt de la taula, un pomet de les senzilles flors que hauré anat collint pel camí. Encendré una bona foguera i des de la finestra et cercaré en un dels estels que tot i que són tan llunyans, jo sento tan propers.
Jossie Casanovas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada