Les “mares, germanes,... literàries” de Maria-Mercè Marçal --– LUISA MURARO

El llibre “Sota el signe del Drac” de Maria-Mercè Marçal comença amb un text de Mercè Ibarz: “Silencis, interrupcions, mites”. Mercè Ibarz ja fa esment que “Marçal va llegir amb intensitat, i sobretot va rellegir, va reveure un i altre cop, algunes autores. Les buscava en tant que mares/ties/germanes espirituals i conceptuals”. En aquest punt fa una relació de noms i entre ells apareix el de Luisa Muraro.

Luisa Muraro va néixer l’any 1940 a Maggiore. Coneix Maria-Mercè Marçal sobre l’any 1994. Aquest any és quan consolida el col·lectiu d'escriptores del Centre Català del PEN Club, organitza trobades, homenatges, taules rodones, sobretot en els camps de la poesia i l'assaig. També col·labora amb el grup "Filosofia i gènere" de la Universitat de Barcelona coordinat per Fina Birulés, la seva companya, i és quan estableix la seva relació amb la filòsofa italiana Luisa Muraro.

Poema de Maria Antònia Salvà (1869-1958) musicat per Maria del Mar Bonet

            D'UN CACTUS

 

Com rèptil monstruós de pell clapada,

d'entranya llefiscosa, era ajocat

al seu recó bevent la solellada.

De sobte, sa malícia desvetllada,

enrevisclant-se va esquerdar el test.

Enllà de l'hort, que se'n perdés el quest,

dalt una paret seca fou llançat,

i al cap de temps, damunt les pedres dures,

furgant per les llivanyes i juntures,

trobí el vell drac encara aferrissat.

Sobre aquest poema que vincula la idea de la supervivència a la d’un ésser monstruós, Luisa Muraro diu: "li falta la justa mesura, aquella que només pot donar la confrontació amb les pròpies semblants i la figura -encara negada i gairebé inexistent- de l’autoritat femenina”.

Seguint en aquesta mateixa línia hi ha unes paraules de Maria-Mercè Marçal que m’han agradat força: ... “Perquè en el silenci femení normatiu que el patriarcat va decretar des dels orígens, l'autoimatge de la dona que escriu té una secreta vinculació amb el monstruós, amb un sentiment de mancança o d’excés –o no hi arriba o bé sobrepassa els límits i no hi cap”.

En un dels seus llibres traduït al castellà l’any 1995 "El orden simbólico de la madre" Luisa Muraro deixa clar que és el pare qui imposa la llei i organitza el món, deixant en un pla d’inferioritat o fins i tot excloent la dona. També afirma que cap de nosaltres podríem arribar a veure una societat feta a la mesura de les dones. “Si s’hi arriba d’aquí uns 500 anys, -diu Maria-Mercè Marçal- aleshores podrem parlar de llibertat femenina”.

Luisa Muraro en moltes de les seves obres ens deixa molt clar com actuen els mecanismes de poder que entren en joc en el seu procés de formació i quan parla de poder, no es refereix només al poder d’autoritat, sinó a un poder global i generalitzat que ha fet molt difícil du a terme la tasca de totes aquestes dones, gràcies a les quals avui hem pogut avançar un bon tros, sense oblidar que encara queda molt de camí per recórrer.

Jossie Casanovas