UNA TAULA

Va ser un mes de juliol. S'apropava el meu aniversari i em van convidar a sopar. Aquell racó i ...aquella taula! era quelcom més que quatre potes que aguantaven un tros de fusta. Aquella taula era el miracle des d'on la realitat es convertia en el suport de l'ànima que em transmetia la seguretat que tanta falta em feia.

Acabava de néixer per fer-me feliç, per deixar que m'hi recolzés , per escoltar-me i entendre tot el que jo sentia en aquells moments.

Avui, després de molts i molts estius, he tornat al mateix indret. M'ha costat trobar la taula (li vaig fer un petit senyal) però finalment l'he reconeguda. Era en un raconet. L'havien vestit amb una roba molt bonica (per dissimular les ferides ja molt antigues, segurament, irreparables) i al seu damunt totes aquelles coses dolces que arrodoneixen un bon àpat .

Me n'he anat contenta. La meva confident encara és viva i li han assignat una feina lleugera.

No sé pas si m'ha reconegut, però jo diria que el petit pastis de xocolata m'ha esboçat un petit somriure.

Jossie Casanovas

SALVADOR ESPRIU - Les roses recordades

Les roses recordades

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrere
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors,i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu

IMATGES RELACIONADES AMB ATENEA (ATENA)

Deesa identificada a Roma amb Minerva, filla de Zeus i de Metis. Va ajudar a Ulises a tornar a Ítaca. Anomenada la Deesa de la raó i Deesa dels ulls brillants com l'òliba. Relacionada també amb l'olivera.

CLOENDA DE LA NOVA CANÇÓ

El dia 13 vam poder gaudir d’una xerrada molt interessant sobre la NOVA CANÇÓ. El professor de l’Escola Jordi Giró ens va fer reviure d’una manera molt intensa tota una època que, les que ja hem passat dels 40... i uns quants més, recordem molt especialment. Se’ns despertàvem sentiments, il•lusions, passions, veníem “d’un silenci antic i molt llarg, que no, resignat”, com diu en Raimon i ens vam posar “les piles “ de cop. Ens demaneu que apuntem alguna cosa que haguem trobat interessant d’aquesta conferència. Em va agradar el plantejament, la forma, les explicacions de cada etapa i la “perla” final que ens va deixar a tots ben emocionats amb el comiat de l’Ovidi Montllor.

Jossie Casanovas