Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners l’any 1913 i mort a Barcelona el 1985.
Vivien a Barcelona però tenien una pairal a Arenys (Sinera) on hi passa llargues temporades de vacances. Aquesta casa tenia un petit jardí amb una palmera i 4 arbres que Espriu mitifica en el “Jardí dels cinc arbres” que es va estrenar al Teatre Municipal de Girona.
És un nen alegre, fins que cau greument malalt. Ha de fer repòs durant tres anys i això dóna un tomb important a la seva vida, es torna més tancat i es dedica de ple a la lectura.
Ja a la universitat Empriu destaca entre els companys i fa bons amics, cal destacar, però, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Segurament serien els millors anys de la seva vida. La guerra del 36, ho capgira tot i Espriu es torna solitari i tancat.
La literatura d’Espriu és una reflexió sobre el dolor i la mort, basat en la tradició espiritual de tota la humanitat, a la qual vol integrar la seva aportació. Les fonts fonamentals són la tradició cristiana, però també la tradició egípcia, la mística jueva i la mitologia clàssica.
És tan important la seva obra literària que em seria molt difícil fer-ne una tria. S’ha de llegir, s’ha de conèixer i crec que et sents ple en cada expressió, en cada moment, en cada situació.
Avui, però ens hem de centrar en aquest poema:
LA BARCA DEL TEMPS
Espriu el va escriure l’any 1960. És un cant d’amor doble, dedicat al seu gran amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel, però també a la llengua catalana.
A l’Arxiu del Municipi de l’Alguer podem trobar-hi manuscrits i textos d’autors catalans. Entre ells, escrit amb la grafia d’unes majúscules contundents, aquest tribut de Salvador Espriu al seu amic mai no oblidat i a la llengua que tant estima (i que, per les seves particularitats tan especials, queda simbolitzat en el català de l’Alguer: aquest nostre / parlar / de l’Alguer).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada