UNA TAULA

Va ser un mes de juliol. S'apropava el meu aniversari i em van convidar a sopar. Aquell racó i ...aquella taula! era quelcom més que quatre potes que aguantaven un tros de fusta. Aquella taula era el miracle des d'on la realitat es convertia en el suport de l'ànima que em transmetia la seguretat que tanta falta em feia.

Acabava de néixer per fer-me feliç, per deixar que m'hi recolzés , per escoltar-me i entendre tot el que jo sentia en aquells moments.

Avui, després de molts i molts estius, he tornat al mateix indret. M'ha costat trobar la taula (li vaig fer un petit senyal) però finalment l'he reconeguda. Era en un raconet. L'havien vestit amb una roba molt bonica (per dissimular les ferides ja molt antigues, segurament, irreparables) i al seu damunt totes aquelles coses dolces que arrodoneixen un bon àpat .

Me n'he anat contenta. La meva confident encara és viva i li han assignat una feina lleugera.

No sé pas si m'ha reconegut, però jo diria que el petit pastis de xocolata m'ha esboçat un petit somriure.

Jossie Casanovas

SALVADOR ESPRIU - Les roses recordades

Les roses recordades

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrere
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors,i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu

IMATGES RELACIONADES AMB ATENEA (ATENA)

Deesa identificada a Roma amb Minerva, filla de Zeus i de Metis. Va ajudar a Ulises a tornar a Ítaca. Anomenada la Deesa de la raó i Deesa dels ulls brillants com l'òliba. Relacionada també amb l'olivera.

CLOENDA DE LA NOVA CANÇÓ

El dia 13 vam poder gaudir d’una xerrada molt interessant sobre la NOVA CANÇÓ. El professor de l’Escola Jordi Giró ens va fer reviure d’una manera molt intensa tota una època que, les que ja hem passat dels 40... i uns quants més, recordem molt especialment. Se’ns despertàvem sentiments, il•lusions, passions, veníem “d’un silenci antic i molt llarg, que no, resignat”, com diu en Raimon i ens vam posar “les piles “ de cop. Ens demaneu que apuntem alguna cosa que haguem trobat interessant d’aquesta conferència. Em va agradar el plantejament, la forma, les explicacions de cada etapa i la “perla” final que ens va deixar a tots ben emocionats amb el comiat de l’Ovidi Montllor.

Jossie Casanovas

MARI TRINI i PATXI ANDION

No volia desaprofitar aquesta ocasió per parlar de dues persones que, per a mi, han estat força importants. Les lletres de les seves cançons, en uns moments determinats, em van fer escoltar allò que jo sentia, però no acabava de trobar la manera d’expressar.

Parlo de Mari Trini i de Patxi Andion. Malauradament fa poc la Mari Trini ens va deixar amb 61 anys i després d’una llarga malaltia i d’una vida no pas massa fàcil. Ens ha deixat, però, un llegat de poesia que fa un fidel retrat de l’època sense oblidar-ne cap matis.

Quantes vegades he escoltat totes aquelles cançons: "El diario de una mujer, Yo no soy esa, Un hombre marcho, Yo confieso, Palabras, Me marcharé... i les magnifiques interpretacions en francès : "Ne me quitte pas, Milord", etc. etc. Com que no les podem posar totes i per altra banda les podem trobar a la seva web, he volgut fer-li aquest petit i humil homenatge amb dues de les seves cançons: "Amores" que per sort l’he trobada en una versió molt antiga i he pensat que era millor copiar-la que fer-ne una de nova només amb lletra i: "Una estrella en mi jardin". En aquesta sí que he volgut donar-hi una mica el meu toc personal, sinó tot hagués estat massa fàcil.

De Patxi Andion he triat: Me está doliendo una pena perquè crec que, malgrat els anys que fa que la va escriure, ens encaixa força en els moments que estem vivint tots plegats. També d’ell destacaria: El maestro, padre, con toda la mar detrás, etc. etc.

MARI TRINI - UNA ESTRELLA EN MI JARDIN

PATXI ANDION - EL MAESTRO (Les veus del Pamano)