he mirat per la finestra.
He vist llibres, roses,
alegria, pressa, tristor...
Feia molt que la meva finestra
no em demanava que la deixés oberta.
Avui ho ha fet i juntes hem gaudit
una bona estona del “mirador”.
He decidit sortir al carrer
(a ella l’he deixada ben oberta)
i regalar-me una passejada
entre la gent, els llibres i les flors.
El sol ho il·luminava tot
amb una pinzellada de color
i fins i tot, la fredor de la teva ànima,
per uns instants,