Persona menuda amb un semblant fràgil. Potser no va ser gaire coneguda, però malgrat tot, les seves cançons es van mantenir en un lloc privilegiat.
La vaig escoltar per primera vegada en una sessió matinal d’aquelles que es feien al Teatre Romea. Deuria ser l’any 1965 o 1966. Ja fa uns quants “mesos”, però em va copsar tant la lletra com la seva veu clara i amb la fermesa d’una persona amb una gran capacitat de comunicació.
| Si un dia sóc terra |
| Si un dia sóc terra,
si un dia sóc pols, que sigui d'aquesta
que han trepitjat molts. I l'ànima, en l'aire que passa pels pins, i fa aquesta flaire, que avui porto a dins.
Si un dia sóc terra, que ho sigui en secret, d'aquesta que els segles han fet i han desfet; d 'aquesta que és nostra, amb pluges i amb fang, amb sol que fa crosta i amb plors que fan sang; que ningú mai no endevini que només un gra de blat creixi fort i s'il·lumini del no-res que hauré donat.
Si un dia sóc terra, si un dia sóc pols, que sigui d'aquesta que han trepitjat molts; d'aquesta que encara puc prendre i besar. i si un dia m'empara més meva serà.
Jossie Casanovas
|
